Hola familia!
Us devieu pensar que encara estava de vacances, però no!!! De fet les vacances laborals van durar ben poc, el que passa es que les vacances d'escriptura han durat una mica més! El tema es que escric una mica quan em ve de gust i durant aquest temps...pues eso, que preferia llegir una mica i entrenar a les meves noies, que estan fent un gran paper. Arrel de l'altre dia d'escriure un article, vaig pensar a tornar-m'hi a posar, i aquí estic. De moment un adjunto l'article que vaig escriure a "Des del Nord"
Escola de bàsquet?...escola de vida!!!
Als Lluïsos es porta més de mig segle iniciant a molts joves del barri en un esport que, fruit dels exits de jugadors com el Pau Gasol o el “Rudy” Fernandez, s’ha convertit en el que té un creixament més important arreu de Catalunya.
L’escola de bàsquet dels Lluïsos es el primer esglaó de la majoria de nens i nenes que han nodrit, nodreixen i nodriran els nostres equips més grans o fins i tot en algun cas com el del Xavi Rey, jugador del primer equip del Barça, un dels quips més importants d’arreu d’Europa.
Els primers dies de l’escola de bàsquet son els de més nervis dels petits ja que entren a un lloc que desconeixen i no saben que hi trobaran. Més o menys saben que es un nou espai amb dues cistelles on passaran dos dies a la setmana amb uns nous companys i amb dos, tres o quatre nous educadors que els instruiran a dominar una pilota de color carbassa per finalment intentar encertarla dins d’una d’aquelles cistelles que a primer cop d’ull es veu molt llunyana.
Es també en aquests primers dies on tens l’oportunitat per poder parlar amb els pares i on alguns t’exposen, i d’alguns altres pots deduir, els motius del perque han apuntat al seu fill/a a l’escola de bàsquet. Els motius que s’exposen son molt diferents. Alguns van lligats al nen o nena com que el propi fill/a els hi ha demanat per algun motiu (algun amic s’hi ha apuntat, etc), o que volen que el seu fill fagi alguna cosa més que jugar a la “maquineta” tota la tarda. D’altres van més lligats a la comoditat dels pares i mares.
En general son pocs son els que en parlen en termes d’educació i aquí es on volia anar a parar ja que es on crec que el bàsquet (quan dic bàsquet em refereixo sempre a l’esport en general) pren més importancia. Hem de veure que el bàsquet es un mitja més que teniu per l’educació dels vostres fills i que si el sabem utilitzar correctament serà un punt més que els ajudarà en un futur per afrontar moltes situacions que es trobaran a la vida. Valors com esforç, sacrifici, compromís, amistat, treball en equip, companyerisme, empatia, generositat, solidaritat, disfrutar, equilibri o respecte son aspectes bàsics de la formació integral d’una persona i en el bàsquet apareixen continuament. Exemples? N’hi ha moltissims però us en posaré algun: esforç: he de treballar per aconseguir el meu objectiu de jugar més i millor, treball en equip: si tots treballem junts ens serà molt més fàcil aconseguir guanyar aquest partit, companyerime: el meu company no es capaç de superar al seu defensor el vaig a ajudar o solidaritat: sel meu company està millor colocat que jo, li passaré al pilota!.
En definitiva, pares/mares, us felicito si el vostre fill està fent bàsquet (esport) i als que no, us engresco a que el vostre fill en pràctiqui perque segur que serà positiu per ells en aquest cami que tot just inicien i que es diu vida. També us animo a que ens ajudeu en aquesta educació, en aquest cas més esportiva, perque vosaltres sou el mirall dels vostres fills/filles, fent que els vostres fills i filles vinguin a tots els partits i entrenaments (compromís), a animar sempre d’una manera positiva als nostres (i als que no son nostres) nens/nenes, amb somriures i crits d’ànim (disfrutar), a compendre una feina gens fàcil com es la d’arbitrar (respecte), entendre que el nen/nena es bo que tingui temps per tot, per la familia, pels estudis però també pel bàsquet (equilibri) o entendre que la feina que fa l’entrenador es positiva pel vostre fill i que busca el millor per ell/a (empatia). A tots moltes gràcies!
Als Lluïsos es porta més de mig segle iniciant a molts joves del barri en un esport que, fruit dels exits de jugadors com el Pau Gasol o el “Rudy” Fernandez, s’ha convertit en el que té un creixament més important arreu de Catalunya.
L’escola de bàsquet dels Lluïsos es el primer esglaó de la majoria de nens i nenes que han nodrit, nodreixen i nodriran els nostres equips més grans o fins i tot en algun cas com el del Xavi Rey, jugador del primer equip del Barça, un dels quips més importants d’arreu d’Europa.
Els primers dies de l’escola de bàsquet son els de més nervis dels petits ja que entren a un lloc que desconeixen i no saben que hi trobaran. Més o menys saben que es un nou espai amb dues cistelles on passaran dos dies a la setmana amb uns nous companys i amb dos, tres o quatre nous educadors que els instruiran a dominar una pilota de color carbassa per finalment intentar encertarla dins d’una d’aquelles cistelles que a primer cop d’ull es veu molt llunyana.
Es també en aquests primers dies on tens l’oportunitat per poder parlar amb els pares i on alguns t’exposen, i d’alguns altres pots deduir, els motius del perque han apuntat al seu fill/a a l’escola de bàsquet. Els motius que s’exposen son molt diferents. Alguns van lligats al nen o nena com que el propi fill/a els hi ha demanat per algun motiu (algun amic s’hi ha apuntat, etc), o que volen que el seu fill fagi alguna cosa més que jugar a la “maquineta” tota la tarda. D’altres van més lligats a la comoditat dels pares i mares.
En general son pocs son els que en parlen en termes d’educació i aquí es on volia anar a parar ja que es on crec que el bàsquet (quan dic bàsquet em refereixo sempre a l’esport en general) pren més importancia. Hem de veure que el bàsquet es un mitja més que teniu per l’educació dels vostres fills i que si el sabem utilitzar correctament serà un punt més que els ajudarà en un futur per afrontar moltes situacions que es trobaran a la vida. Valors com esforç, sacrifici, compromís, amistat, treball en equip, companyerisme, empatia, generositat, solidaritat, disfrutar, equilibri o respecte son aspectes bàsics de la formació integral d’una persona i en el bàsquet apareixen continuament. Exemples? N’hi ha moltissims però us en posaré algun: esforç: he de treballar per aconseguir el meu objectiu de jugar més i millor, treball en equip: si tots treballem junts ens serà molt més fàcil aconseguir guanyar aquest partit, companyerime: el meu company no es capaç de superar al seu defensor el vaig a ajudar o solidaritat: sel meu company està millor colocat que jo, li passaré al pilota!.
En definitiva, pares/mares, us felicito si el vostre fill està fent bàsquet (esport) i als que no, us engresco a que el vostre fill en pràctiqui perque segur que serà positiu per ells en aquest cami que tot just inicien i que es diu vida. També us animo a que ens ajudeu en aquesta educació, en aquest cas més esportiva, perque vosaltres sou el mirall dels vostres fills/filles, fent que els vostres fills i filles vinguin a tots els partits i entrenaments (compromís), a animar sempre d’una manera positiva als nostres (i als que no son nostres) nens/nenes, amb somriures i crits d’ànim (disfrutar), a compendre una feina gens fàcil com es la d’arbitrar (respecte), entendre que el nen/nena es bo que tingui temps per tot, per la familia, pels estudis però també pel bàsquet (equilibri) o entendre que la feina que fa l’entrenador es positiva pel vostre fill i que busca el millor per ell/a (empatia). A tots moltes gràcies!
Una abraçada i ben retrobats!!!!
Comentaris
Els que hem jugat a bàsquet durant anys sabem que és un esport amb un puntet d'elitisme, però que ofereix una formació personal i col.lectiva molt forta, i va molt bé per aquells que, com jo i tot cristo en determinades etapes de la vida, pensem que som el centre del món, que tot gira al nostre voltant. El bàsquet et fa veure que no és així, ja que o bé l'entrenador o bé els mateixos companys acabaran per fer-t'ho veure. Podriem pensar que el futbol és similar, però no. Està tant i tant mediatitzat que la veritable essència del divertimento està pràcticament perduda. LLARGA VIDA AL BASKET (O BÀSQUET) RAFA! I ENHORABONA PEL BLOG (O BLOC)
Tot el que dius del bàsquet tens molta raó...es un esport bastant elitista però cada cop menys, ja que la federació espanyola te l'objectiu de que arribi a tothom...per això han fet las LEB Bronze etc (que son totalment deficitaries!).
En fi LLARGA VIDA AL BÀSQUET!!