Un Barça-Maccabi és un dels millors partits de bàsquet que es poden veure a día d'avui. I a día d'ahir també, perquè qui no recorda aquells duels de l'època del Solozabal i l'Epi. Els dos equips actualment estan farcits de grandissims jugadors com per ejemple en Joan Carles Navarro pel bàndol blaugrana o l'ex-NBA Carlos Arroyo pel bàndol de l'equip israelià.
Avui, 5 de febrer, a tres quarts de vuit el Palau Blaugrana ha viscut un d'aquests mítics duels i, tot i que el partit no ha estat èpic, els dos equips han lluitat per endur-se la victoria. El Barça ha estat més encertat i finalment s'ha endut el partit.
El partit però no ha estat marcat pel joc en si, sino per la condemna que han fet molta gent del públic del conflicte que s'esta vivint entre els israelians i els palestins. Durant el partit diverses vegades s'han ensenyat banderes i sentit crits a favor del poble palestí.
El moment àlgit ha estat a la primera meitat quan diverses persones han intentat saltar dins la pista per donar més relleu al seu missatge. El cert es que ha estat un moment de descontrol i crec que els cossos de seguretat no les tenien totes. Ha estat un acte aparentment descontrolat però sincerament crec que darrera hi havia un mínim d'organització. Finalment tot ha tornat a la tranquilitat i tot i que els crits han continuat no s'ha produit cap fet suficientment gruixut per destacar.
A la mitja part he coincidit uns moments amb una de les meves jugadores, l'A. Un dia un parlaré del meu equip però l'A. és una jugadora molt jove, com la resta de les seves companyes, i amb un grandissim talent. Amb ella hem comentat els fets que havien passat feia uns minuts i ella ha fet un comentari molt comú en aquestes situacions "s'ha de separar esport i política".
Ella ha hagut de marxar però jo hi he estat donant voltes a la frase. Realment hem de separar aquests dos conceptes? Pot l'esport, que es un dels mitjans que té el poble per passar-ho bé, deslligar-se del que passa al mòn? Pot un Barça-Maccabi allunyar-se d'un conflicte on està morint tanta gent?.
La resposta es complicada, molt complicada, i suposo que cadascú tindrà els seus arguments, però potser es bo que no estigui gaire allunyades. Hem de ser conscients de tot el que passa en el mòn i denunciar les injusticies que hi passen. No podem oblidar que l'esport es un bon conductor dels missatges i perque no el podem utilitzar per donar un missatge de pau.
A. somiem? Si avui un nen palestí ha pogut veure el partit (díficil, ja ho se) potser se'n va a dormir amb un diminut somriure pensant que no està tant sol. És un somni però, perquè no?
Bon nit a tots i A. diumenge espero aquest triple que m'has dit.
Comentaris
Una abraçada!