Quan et lleves de bon matí, obres la persiana i veus que plou, encares el dia diferent. Ja se sap que si l’encares diferent segurament serà diferent. Molta gent diu que l’encares amb un cert pessimisme i tristesa, i potser tenen raó. Deu ser cosa de la foscor o potser la incomoditat de mullar-te (més que la sensació de mullar-te es saber que aniràs molta estona mullat).Aquest matí la situació era aquesta, molta pluja i molta foscor. Sembla que tot el camí anés cap aquest pessimisme i tristesa però la veritat no ha estat així. Perquè? Perquè els nens, que encara no els han inflat el cap amb aquestes cabòries, encaren un dia plujòs com un altre dia qualsevol (o això crec). I clar quan estàs una hora amb ells te n’oblides que plou, o més que oblidar-te’n t’és igual perquè amb ells t’ho passes bé, o molt bé.
Aquest matí, com cada matí, he anat a casa els meus nebots a ajudar-los a que es vesteixin i esmorzin, i desprès de fer una mica de “cachondeito2 al cotxe els deixo a cadascun al seu “cole” amb les seves “profes” i amics.
Avui però, si que era un dia diferent. No, no era pel temps sinó perquè les escoles d’arreu celebren la “Castanyada”, una festivitat de tradició catalana que se segueix celebrant tot i que potser els últims anys va perdent força o perdent el significat (com la majoria de festes cristianes). Us deixo el link de la wikipedia sobre la festa http://ca.wikipedia.org/wiki/Castanyada.
A l’escola de LA “peque”, tot i que sembla que el virus “Halloween” hi va fent aparició, sembla que ho celebraran de debò i les nenes petites havien de dur un mocador i posar-se’l al cap com les castanyeres de debò. Ho he intentat fer de la millor manera, encara que no se si, tot i l’esforç, ho he aconseguit. Quan sortia per la porta amb EL “peque” a coll perquè no es mullés pensava que si més que una castanyera no semblava que la pobre tingués mal de queixal. Si, poca traça la del tiet.
A l’escola dEL “peque” a l’entrada hi havia una castanyera feta de cartró (crec) molt ben parida. La feina de fer aquesta castanyera segur que a les professores els hi ha dut molt de temps (Si us he de ser sincer, no es el primer cop que la veia ja que ahir vespre-nit, passejant cap al centre del poble amb la L. des de la vorera, havíem vist com li feien els últims retocs). A part de la castanyera també havien fet uns platets amb castanyes i d’altres coses.
En fi...m’agrada que les escoles, sempre que es pugui, segueixin celebrant aquestes coses i que intentin que els dies siguin diferents pels petits, i de retruc, per nosaltres, els grans.
Comentaris