Fa avui una setmana que m'he convertit en un "caminador" profesional. Producte de la meva ferida de guerra, camino, camino i no paro de caminar: camino de casa a la feina (35 minutets ben bons amb un port de 2ona categoria), camino de la feina a casa (35 minuts amb un port de 1era categoria), camino de casa a Lluïsos (15 minuts de baixada pronunciada), camino de Lluïsos a casa (15 minuts de pujada un altre cop amb pujada de 1era categoria), camino de casa a casa els meus pares (20 minuts),...i això gairebé every day. No cal que us digui que a les nits no m'aguanto els pets. Es posar el cap al coixí i no tenir temps ni de dir bona nit a la parenta (quina parenta?).
Caminar té moltes coses bones i la més important de totes és que es molt bo per la salut. Es un exercici físic de baixa intensitat que ajuda a cremar greixos i enfortir el cor. Qualsevol metge al que aneu segur que sempre us ho recomanarà.
A més, i entenc que és una altre cosa positiva, jo m'he acostumat a caminar escoltant la radio i he de reconèixer que estic molt més al dia del que passa en el mòn. Pensareu que no es del tot positiu perque al mòn nomès hi passen (o només són noticia) desgracies de tota mena però no es tant així i de tant en tant treuen alguna noticia que et fa content. Encara que només sigui uns segons (fins a escoltar la seguent noticia).
Aquest matí no ha estat el cas de noticia que em fa feliç sino ben al contrari. Era un quart i mig de nou i caminava pel carrer Ballester direcció Ronda General Mitre. Escoltava RAC 1 i el Basté entrevistava a la secretaria general del Departament d"Educació, la senyora Dolors Rius. L'entrevista girava al voltant de la reforma escolar que es dura a terme l'any vinent.
Tot anava bé i em semblava força coherent fins que he sentit que el Basté li ha preguntat alguna semblant a "com es que el dia 7 de gener, dia desprès de REIS, deixarà de ser festiu??". La pregunta m'ha sentat com una puntada de peu als collons de les que fan època. He pensat que potser no ho havia escoltat bé. He pujat el volum de la radio fins que ja no es podia més i efectivament la senyora Rius ho ha afirmat. I no només ho ha afirmat sino que ho ha argumentat amb aquestes paraules (més o menys) "la realitat ja no es la mateixa i els nens tenen molts dies per jugar en tot el Nadal". Si ja els tenia inflats i adolorits de la primera puntada, aquesta segona puntada ha estat definitiva.
No sé vosaltres però la meva familia sempre ha estat de celebrar els Reis. El dia de Nadal queia alguna coseta (normalment calçotets i mitjons) i el dia de Reis era el dia gran. T'anaves a dormir dora (deixant llet i galetes pels reis i aigua pels camells) amb el convenciment que aquell any t'havies portat molt bé (mentida, perquè t'havies començat a portar bé màxim 1/2 dia abans) i que el dia seguent la taula del menjador (a casa meva) estaria plena de regals. El dia seguent quan t'aixecaves del llit i els pares em deien que ja hi podia anar l'sprint fins el menjador era del tipus Bolt. La cara d'il·lusió que suposo que feia devia ser xula, xula. Em passava molta estona del dia jugant menys a l'hora de dinar on els avis i les àvies demanaven la seva quota d'atenció. Tot el que no feiem el 6 ho deixavem pel dia 7. Seguiem jugant ara si sense la intervenció dels grans (treballaven).
En fi, ara sembla que tot això s'ho vulguin carregar. Direu que es pot fer el mateix amb el dia de Nadal amb el Pare Noël però no es el mateix. Ho sento però encara que si posin farrucos els que som de reis som de reis.
Caminar té moltes coses bones i la més important de totes és que es molt bo per la salut. Es un exercici físic de baixa intensitat que ajuda a cremar greixos i enfortir el cor. Qualsevol metge al que aneu segur que sempre us ho recomanarà.
A més, i entenc que és una altre cosa positiva, jo m'he acostumat a caminar escoltant la radio i he de reconèixer que estic molt més al dia del que passa en el mòn. Pensareu que no es del tot positiu perque al mòn nomès hi passen (o només són noticia) desgracies de tota mena però no es tant així i de tant en tant treuen alguna noticia que et fa content. Encara que només sigui uns segons (fins a escoltar la seguent noticia).
Aquest matí no ha estat el cas de noticia que em fa feliç sino ben al contrari. Era un quart i mig de nou i caminava pel carrer Ballester direcció Ronda General Mitre. Escoltava RAC 1 i el Basté entrevistava a la secretaria general del Departament d"Educació, la senyora Dolors Rius. L'entrevista girava al voltant de la reforma escolar que es dura a terme l'any vinent.
Tot anava bé i em semblava força coherent fins que he sentit que el Basté li ha preguntat alguna semblant a "com es que el dia 7 de gener, dia desprès de REIS, deixarà de ser festiu??". La pregunta m'ha sentat com una puntada de peu als collons de les que fan època. He pensat que potser no ho havia escoltat bé. He pujat el volum de la radio fins que ja no es podia més i efectivament la senyora Rius ho ha afirmat. I no només ho ha afirmat sino que ho ha argumentat amb aquestes paraules (més o menys) "la realitat ja no es la mateixa i els nens tenen molts dies per jugar en tot el Nadal". Si ja els tenia inflats i adolorits de la primera puntada, aquesta segona puntada ha estat definitiva.
No sé vosaltres però la meva familia sempre ha estat de celebrar els Reis. El dia de Nadal queia alguna coseta (normalment calçotets i mitjons) i el dia de Reis era el dia gran. T'anaves a dormir dora (deixant llet i galetes pels reis i aigua pels camells) amb el convenciment que aquell any t'havies portat molt bé (mentida, perquè t'havies començat a portar bé màxim 1/2 dia abans) i que el dia seguent la taula del menjador (a casa meva) estaria plena de regals. El dia seguent quan t'aixecaves del llit i els pares em deien que ja hi podia anar l'sprint fins el menjador era del tipus Bolt. La cara d'il·lusió que suposo que feia devia ser xula, xula. Em passava molta estona del dia jugant menys a l'hora de dinar on els avis i les àvies demanaven la seva quota d'atenció. Tot el que no feiem el 6 ho deixavem pel dia 7. Seguiem jugant ara si sense la intervenció dels grans (treballaven).
En fi, ara sembla que tot això s'ho vulguin carregar. Direu que es pot fer el mateix amb el dia de Nadal amb el Pare Noël però no es el mateix. Ho sento però encara que si posin farrucos els que som de reis som de reis.
Comentaris
A mes a mes el conte dels Reis es una gran mentida, que trencar per sempre més la confiança entre pares i fills. Encara que no ho sembli, quant el fill rep la notícia, mai mes torna a mirar els seus pares amb els mateixos ulls. "Fill meu estudia molt que així trobaràs feina" -diu el pare- ¡ja hi som un altre cop!, serà cabró el meu pare, abans m'explicava lo dels Reis, i ara em vol fer creure que hi ha feina ...
Jose
Tot i així sòc de reis!!!
Una abraçada!