Fenòmen de masses

El que va començar sent un grup de quatre arreplegats que es juntaven per jugar unes patxangues, s'ha convertit en 3 o 4 setmanes en un fenòmen de masses comparable em el que el seu moment van ser el Beatles o el que ara és el Barça de les cinc (poden ser sis) copes del Guardiola.

No son ni un ni dos sino molta més gent la que en les últimes setmanes m'ha demanat noticies fresques d'aquest equip de llegenda que s'ha proposat aixecar un minim de 10 copes (de cervessa, es clar).

 Donçs som-hi:

A l'últim post, de fa un parell de setmanes, us parlava de la ratxa victoriosa de l'equip i que havia disparat totes les eufòries "habidas y por haber". L'equip ja veia a tocar la final al majestuós Sant Gordi i es notava amb expressions com "a la final haurem de negociar un mitja pista perque jo no em veig amb cor de jugar a tota pista" o "sabeu d'algun super aprop del Sant Gordi? es per comprar els ganchitos". En definitiva, massa eufòria.

El seguent partit (dimecres passat) ens va posar al nostre lloc. Primera derrota i com va dir un sabi "no es pot dir blat, fins que és al sac i ben lligat". L'equip rival el Grup Xiroi, un equip plagat de veterans, entrenat per un conegut de la parroquia lluisenca. Segons el que vaig poder llegir al Mundo Deportivo (estic ferit, però no de mort) vem tenir el partit controlat fins la mitja part gràcies a la feina de tots els integrants de l'equip però a la segona part el nostre poc encert davant la seva zona tancadeta ens va condemnar. Al vestuari, com sempre, hi va haber unanimitat "Valero nano quin culet" i es va decidir pensar en el seguent partit contra els  KIRILENKO TACHENKO (jugat ahir).

Quan es demostra que un equip és gran és quan es sobreposa a les dificultats i ahir era una prova de foc per tots els que hi eren (i pels que no hi erem també). Desprès d'una derrota l'equip volia esbair dubtes i va sortir encabritat. A l'escalfament em diuen que les nostres cares ho deien tot. Gent de l'organització em diuen que van veure al Ferran i al Bruno pintant-se la cara amb pintures de guerra, al Dani pentinant-se, al Sergi i al Javi fent flexions, al Xavi marcant-li el ritme de les abdominals al Quique i als Valero's brothers fent una lluita greco-romana.

L'equip contrari va ser un juguet en mans de 9 máquines de jugar a bàsquet i la mitja part un dels Kirilenko Tachenko  va venir a parlar amb el nostre capità i li va dir només una paraula "indulgencia"...la resposta no es va fer esperar "indulgencia? Indulgencia lo será tu padre, mamón!". Quan el noi va marxar l'encabritament del nostre capità era encara més gran "Els tios aquests, a sobre venen i ens insulten". Quan ho va explicar ho van entendre tot i el Sergi va invertit tota la mitja part en explicar que "indulgencia" no era un insult, que era sinònim de clemència. Era igual, la resposta ja estava donada i el mal ja estava fet per tant a jugar. I a guanyar perquè ho van fer i de molts.
A la classificació anem segons amb 4 victories i 1 derrota.

Familia, fans, fins la setmana vinent!!! Ens ho fem contra els Katakrak!!! Dimecres 21:15 (ja podré venir encara que sigui de mister!!!)