Passa al contingut principal

Los Llumins golpean de nuevo

Desprès del primer post referent a l'equip del "Bar Llumí" se que molts de vosaltres estaveu frissosos de tenir alguna noticia més d'aquests"All Stars" autèntics.
Dons es un plaer informar-vos que desprès de la victoria d'ahir davant els "Mala Hierba" anem liders. I no només això sino que a més encara ens mantenim invictes desprès dels 3 partits jugats.
El partit que fins ara ens ha donat més problemes va ser el de divendres passat contra el "Grupo Salvaje" (ja us vaig dir jo que amb aquell nom...). Ells eren un equip que tenien de tot: gent gran a dins, bases bastant habilidosos i sobretot un exterior altet que ho feia força bé (de fet estic convençut que si s'haguès jugat més tirs encara haguessim patit més).  Va ser un partit molt igualat fins el tercer quart on els triples del Ferran i sobretot el Factor Valero -amb un triple més tir adicional i un tir per taulell d'aquells que desmoralitzen- van decantar el partit de la nostre banda. Es cert que al final vem patir una mica però al final victoria 46-52 (jugant fora de casa jeje). El millor de tot, "show time" de Valero apart,  va ser que el Quique i el Xavi Simó si que van venir i ho van fer de conya. El Quique va ficar un parell de triples molt xulos i el Xavi, que com sempre va lluitar com el que més, va ficar aquells tirs a mitja distancia que ja ens tenia acostumats quan feiem les patxangues als campus. Desprès del matx alguns dels integrans vem anar a preparar al seguent partit al bar de la cantonada a base de "bocatas" i una cervessetes.
Del partit d'ahir més val no fer comentaris. Com diuen els futboleros lo mejor "los 3 puntos" (en el nostre cas 2)...portavem el partit molt ben preparat (vegeu l'apartat de les cervessetes de divendres passat) i vem guanyar de molts contra els "Mala hierba" que eren, com diria el nostre amic Tomàs Molina, "dolentots, dolentots". 
En fi famila, us he de deixar, perque vaig a fer uns estiraments al menjador.

Comentaris

Unknown ha dit…
Bonissimes les cròniques!! sóc ja un seguidor aferrim del Valero's Showtime menjant ganxitos!!Quien tuvo, retuvo!!
Anònim ha dit…
Vamoooos!!! Esteu imparables!! I pel que vaig veure divendres passat Valero MVP!!!

Petonets
Marta
Anònim ha dit…
trobo a faltar certa falta de control en la transició defensa-atac; el rebot defensiu tampoc està ben resolt; i els percentatges de tir no fan honor a la cartellera; les pilotes perdudes també haurien de disminuir; i s'hauria de pensar en fer canvis quant un jugador en fica 3 de seguides; ànim que ho conseguireu.

Vinga, Ferràn
Jose

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c

We want change too

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar