Un dels viatges que recordo amb més "carinyo" és el que vaig fer, fa tres o quatre anys, amb els meus amics a Berlín i el qual vaig explicar en aquest bloc. Crec que el títol era "Un Sant Joan a Berlín" i el vaig dividir en uns quants capítols.Durant els dies que varem passar allà, van passar dues coses que aquests dies he recordat i que penso que son si més no sorprenents.
La primera va passar crec que el segon dia, on al matí, de camí cap al metro, varem veure una bicicleta en perfecte estat sense lligar i sinó recordo malament tirada a terra. Nosaltres en un acte de generositat la varem posar de peu, li varem posar el cavallet i varem seguir el nostre camí. Desprès de voltar tot el dia, quan varem tornar cap a l'hotel per dutxar-nos, i desfent el camí que havíem fet al matí. La bicicleta encara estava allà intacte, ningú l'havia tornat a tirar, ningú li havia pispat una roda o tret el manillar, ningú se l'havia endut cap a casa fent-se la seva.
La segona va passar al metro. Només entrar t'esperes trobar-te un espai similar al del metro de Barcelona, no? No penses que un metro d'una ciutat pugui ser gaire diferent al d'una altra. Doncs bé aquell metro si que era diferent, ja que per entrar-hi no havies de passar cap barrera, per accedir a l'andana aparentment no era d'obligat compliment passar per caixa, i dic aparentment perquè moralment si que ho era i la gent ho respectava.
Us imagineu aquests dos exemples a la ciutat de Barcelona? On i com estaria la bicicleta? Sense barreres, quanta gent pagaria al metro de Barcelona? Si, ja se el que es diu: "es que som cultures diferents", però potser per això mateix a nosaltres les coses ens van com ens van. Ens falten alguns valors que marquen la diferència avui en dia i hi hem de posar remeï. Pareu-vos a pensar que si potser no tenim uns millors transports, sanitat i demés no es per les retallades i si pel mal us que hi donem els altres.
Si, Sr. Mas, tenim feina.
Comentaris