Això d’escriure es com anar amb bicicleta. Desprès d’un temps sense pujar-hi al principi costa mantenir l’equilibri, i quan fas les primeres pedalades costa anar recte cap a l'objecitu. Això si desprès d’uns minuts la cosa s’estabilitza, ja no penses en la "nata" que et pots pegar i frueixes del recorregut. Això es el que tinc ganes de fer ara, agafar la bici de nou i explicar-vos el nou recorregut.
La primera passejada desprès retorn comença ara...deixeu-me una mica d'espai no sigui que faci mal a algú...som-hi!
Fa dos mesos que vaig rebre, a mitja tarda, una trucada important. En el meu cas diria que potser va una mica més enllà que important i s’apropa més a importantíssima...espera un moment, potser la paraula no és important...si, prefereixo utilitzar il•lusionant.
A l’altre banda de l’aparell hi havia una persona important (ell si que és important) que m’ofereix participar en un projecte en el que ja feia temps que tenia ganes de ser-hi. Bàsicament consisteix a entrar en una de les entitats esportives més grans del món i ajudar a aconseguir un petit o gran objectiu, depen amb quins ulls es miri.
Quan t’arriba una cosa així no t’hi has de pensar gaire i has de donar el “si quiero”, no sigui cas que s’ho repensin i et deixin palplantat a l’altar.
Els dies següents van ser de nervis per veure com pots encabir-ho tot plegat dins la teva vida. Jo, jugo amb avantatge, ja què la dona que m’estimo fa les parets de la meva més grans i em dona (com sempre) tot el seu suport, no només moral sinó de tots els suport que es poden imaginar.
Ara fa un parell de setmanes que he començat i com m’imaginava han estat intenses de treball. I segur que encara ho seran més. De moment he anat recollint sensacions...de moment totes bones. I tinc ganes d'anar-vos-ho explicant de tant en tant, que us sembla?
Ufff es el primer dia de tornar a agafar la bici i amb 5 minuts ja estic cansat, merda de cames. Millor parar. Veurem si puc agafar la bicicleta més sovint que sinó el pensament se’m rovella i em costa més escriure.
Comentaris