Passa al contingut principal

Política a casa

A l'espera de poder-vos explicar com va la mitja marató de Sant Cugat, tinc ganes de parlar-vos del que en podriem anomenar política. Dic podriem anomenar perquè no ho tinc gaire clar.
A casa de petit, tret de dies contats on no hi havia més remei que parlar-ne, no era un tema principal de les nostres converses. El motiu, en part, es que aquest sempre ha estat un tema recorrent de la majoria de les families a la sobretaula, i a la meva de sobretaula en fem ben poca. Ara bé, d'uns anys ençà, la cosa ha canviat força i, potser empesos, sobretot els meus pares, pel meu interès sobre la materia, les converses entre nosaltres han anat en augment. Anem un per un:
La mare, crec, es un clar reflex del que li ha passat a molts catalans. Un cop acabada la dictadura, va veure en l'honorable Jordi Pujol a la persona que volia que portès els destins del catalans i durant tots aquells anys de "pujolisme" es va lliurar sense condicions a aquell home menut i amb pinta de bona persona. Amb la caiguda dels convergents del poder, l'ascenció dels socialistes i la situació política a Espanya va anar deixant veure un sentiment d'independentisme que jo desconeixia. La situació ara mateix es que no en vol saber res d'Espanya ni dels espanyols i ho manifesta sempre que pot a les manifestacions, tant a les més tradicionals com a les més esporàdiques.
El pare és, o era, més moderat. Fill d'un home andalús que s'havia integrat a Catalunya i que parlava perfectament el català, la seva relació amb el pujolisme es semblant al de la mare. Desprès però no havia anat tant enllà, i ha estat ultimament on també sembla que el sentiment independentista ha anat creixent motivat per les injusticies que creu que Catalunya ha estat i està patint.
Pel que fa a la meva germana, la veritat es que no en tinc informació. N'hem parlat ven poc de tot plegat, potser perquè quan a casa n'hem parlat més, ella no hi era. Evidentment com a germà intueixo alguna cosa però del que no saps millor no parlar-ne.
I arriba el meu torn. Podriem dir que històricament he navegat força pel tema i no he tingut gaire clar cap a on tirar. La cosa va canviar fa un parell o tres d'anys quan vaig començar a llegir i a informar-me millor de les coses. Una mica d'història, les memòries d'algú i escoltar a la gent del meu voltant i de no tant el meu voltant. També llegir diaris, veure i torno a repetir, escoltar. Puc dir que ara ho tinc força clar: crec que pel bé de tots no podem continuar plegats perquè no ens entenem. Només cal fixar-si nua mica i sobretot, escoltar.

Us deixo un link força interessant:


http://vimeo.com/25245089 versió subtitulada en Català



http://vimeo.com/24052492 versió original



Comentaris

Anònim ha dit…
Jo de polóitica poc però espero que ara que t'envoltes de les altes esferes me'n ensenyis una mica!!jejeje ;)
Lau

Entrades populars d'aquest blog

El chico del barrio

El passat diumenge va fer 2 anys que vaig emigrar de casa els pares i em vaig instal·lar al pis de Baixada de la Glòria. Ho recordo perfectament perque la primera nit era el piromusical de les festes de la Mercè i desde'l balcó vaig veure unes petites llums. Com no les veia del tot bé vaig decidir pujar al terrat (el pis de sobre) i allà vaig coneixer el primer vei. Jo anava molt correctament vestit amb calçotets baaastant clàssics i una samarreta d'anar per casa i ell, que també anava en "gallumbos", ho millorarva amb una samarreta imperio que tenia pinta de tenir un "futimé" d'anys. Ens vem presentar i desprès d'estar un estona xerrant  els dos vem enfilar cap a casa. Com diu la meva mare el temps passa ràpid, potser massa, i aquests dos anys m'han passat volant. Si us he de ser sincers crec que fins aquest esitu passat el pis no l'hem cuidat gaire. Ha patit un canvi bèstia per culpa d'unes goteres que vem tpatir l'any passat per c

Diumenge d'esqui

Corria el mes de gener de l'any 2003 quan vaig rebre la trucada de l'EP per fer la primera entrevista per entrar a treballar a l'empresa on estic actualment. Desprès de la primera, una setmana més tard, hi va haver una segona i , suposo que fruit de la meva sinceritat en reconèixer que no tenia ni idea de res en concret i de tot en general, el 6 de febrer de l'any 2003 començava a guanyar-me les garrofes de manera més o menys seriosa. Els primers dies van ser durs perque la meva nova situació implicava deixar de fer algunes coses que a mi m'agradaven. La més inmediata i dolorosa, fruit de l'horari que tenia (i que encara tinc), va ser haver de deixar d'entrenar equips de "peques". Fins aleshores havia treballat amb nanos desde 4-5 anys fins els 12-13 i la realitat es que m'ho passava en gran. A part de deixar de dur el preinfantil de Lluïsos (amb el meu estimat player Francesco Casagrande, ànims amb la lesió crack!!), també vaig haber de deixar

We want change too

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!