A l'espera de poder-vos explicar com va la mitja marató de Sant Cugat, tinc ganes de parlar-vos del que en podriem anomenar política. Dic podriem anomenar perquè no ho tinc gaire clar.
A casa de petit, tret de dies contats on no hi havia més remei que parlar-ne, no era un tema principal de les nostres converses. El motiu, en part, es que aquest sempre ha estat un tema recorrent de la majoria de les families a la sobretaula, i a la meva de sobretaula en fem ben poca. Ara bé, d'uns anys ençà, la cosa ha canviat força i, potser empesos, sobretot els meus pares, pel meu interès sobre la materia, les converses entre nosaltres han anat en augment. Anem un per un:
La mare, crec, es un clar reflex del que li ha passat a molts catalans. Un cop acabada la dictadura, va veure en l'honorable Jordi Pujol a la persona que volia que portès els destins del catalans i durant tots aquells anys de "pujolisme" es va lliurar sense condicions a aquell home menut i amb pinta de bona persona. Amb la caiguda dels convergents del poder, l'ascenció dels socialistes i la situació política a Espanya va anar deixant veure un sentiment d'independentisme que jo desconeixia. La situació ara mateix es que no en vol saber res d'Espanya ni dels espanyols i ho manifesta sempre que pot a les manifestacions, tant a les més tradicionals com a les més esporàdiques.
El pare és, o era, més moderat. Fill d'un home andalús que s'havia integrat a Catalunya i que parlava perfectament el català, la seva relació amb el pujolisme es semblant al de la mare. Desprès però no havia anat tant enllà, i ha estat ultimament on també sembla que el sentiment independentista ha anat creixent motivat per les injusticies que creu que Catalunya ha estat i està patint.
Pel que fa a la meva germana, la veritat es que no en tinc informació. N'hem parlat ven poc de tot plegat, potser perquè quan a casa n'hem parlat més, ella no hi era. Evidentment com a germà intueixo alguna cosa però del que no saps millor no parlar-ne.
I arriba el meu torn. Podriem dir que històricament he navegat força pel tema i no he tingut gaire clar cap a on tirar. La cosa va canviar fa un parell o tres d'anys quan vaig començar a llegir i a informar-me millor de les coses. Una mica d'història, les memòries d'algú i escoltar a la gent del meu voltant i de no tant el meu voltant. També llegir diaris, veure i torno a repetir, escoltar. Puc dir que ara ho tinc força clar: crec que pel bé de tots no podem continuar plegats perquè no ens entenem. Només cal fixar-si nua mica i sobretot, escoltar.
Us deixo un link força interessant:
http://vimeo.com/25245089 versió subtitulada en Català
http://vimeo.com/24052492 versió original
I arriba el meu torn. Podriem dir que històricament he navegat força pel tema i no he tingut gaire clar cap a on tirar. La cosa va canviar fa un parell o tres d'anys quan vaig començar a llegir i a informar-me millor de les coses. Una mica d'història, les memòries d'algú i escoltar a la gent del meu voltant i de no tant el meu voltant. També llegir diaris, veure i torno a repetir, escoltar. Puc dir que ara ho tinc força clar: crec que pel bé de tots no podem continuar plegats perquè no ens entenem. Només cal fixar-si nua mica i sobretot, escoltar.
Us deixo un link força interessant:
http://vimeo.com/25245089 versió subtitulada en Català
http://vimeo.com/24052492 versió original
Comentaris
Lau