Què us puc explicar...

Fa uns mesos vaig iniciar la narració del viatge Berlin, que la Marta la Mar, el Ferran, el Dani i un servidor vem dur a terme el pont de Sant Joan 2008. Va anar passant el temps i a pesar dels ànims per part del implicats no vaig explicar com va acabar l'aventura. No se qui va ser el tio que va dir allò de "más vale tarde que nunca" però li demano que em llenci un cable. Per tant, com no podria ser d'un altre manera, l'escrit va integrament dedicat a la Marta i a la Mar, seguidores (potser a hores d'ara ex-seguidores) del meu bloc que em van acompanyar en aquell guapissim viatge i la redacció del qual mai vaig arribar a completar. Noies, avui podreu llegir que va passar amb les noies de l'Oranienburger Straße. Avui estic decidit a fer-ho....."va por ustedes, Ooooooooooolé". Ara, però, tenim un problema i és, on ens haviem quedat? Us recomano que aneu cap enrera i pogueu llegir les narracions dels altres dies! Jo ja ho he fet i ha estat com torna...

Avui, dia 20 de gener de 2009, ha estat un dia important de la humanitat. La superpotència per exel·lència de mòn, Estats Units, ha començat un camí liderat per un president que sembla que té les coses força clares per tirar el seu pais (i per extensió el mòn) endavant. Gràcies a la meva mestre d'anglès vaig conèixer el seu lema electoral, que era clar i potent "Yes, we can". Un gran treball dels seus publicistes o caps de campanya. Però això, per nosaltres, no ha de ser garantia de res. Aquí, per desgràcia, sabem que una bona campanya de marketing ens pot estar deixant despullats davant les adversitats que ens trobarem. Tinc ganes de veure com se'n surt, perque la seva posible bona feina repercutirà en tota la humanitat...us imagineu tenir tot el poder que té aquest senyor a les mans? No tothom és capaç d'administrar-ho. En fi Sr. Obama, l'anirem seguint, molta sort!!!

Hola familia! Us devieu pensar que encara estava de vacances, però no!!! De fet les vacances laborals van durar ben poc, el que passa es que les vacances d'escriptura han durat una mica més! El tema es que escric una mica quan em ve de gust i durant aquest temps...pues eso, que preferia llegir una mica i entrenar a les meves noies, que estan fent un gran paper. Arrel de l'altre dia d'escriure un article, vaig pensar a tornar-m'hi a posar, i aquí estic. De moment un adjunto l'article que vaig escriure a "Des del Nord" Escola de bàsquet?...escola de vida!!! Als Lluïsos es porta més de mig segle iniciant a molts joves del barri en un esport que, fruit dels exits de jugadors com el Pau Gasol o el “Rudy” Fernandez, s’ha convertit en el que té un creixament més important arreu de Catalunya. L’escola de bàsquet dels Lluïsos es el primer esglaó de la majoria de nens i nenes que han nodrit, nodreixen i nodriran els nostres equips més gran...

Bon dia! Son les 7:38 del 9 d'agost (un dia desprès de la esplèndida inaguració dels Jocs Olimpics de Pekin), i d'aquí mitja horeta el Carles i la Laura em passaran a buscar per iniciar oficialment les hollidays!!!. De fet oficialment van començar ahir a les 14:00, quan vaig acabar de treballar, però no nh tingut consciència fins aquest matí. Aquest cop marxem la Laura, el Carles, la Marta, el Ferran i un servidor cap el pais vasc, on de ben segur ens ho passarem en gran. La ruta no la domino gaire però se que veurem poblets de la costa, Vitoria, Bilbao,...no pararem!! Tornem el 17 d'agost i el 18 torno a marxar fins el 21 a Menorca amb la family, així que intentaré fer-vos una petita crónica quan pugui (haviam si al Pais Vasc trobem algun computer i una mica de temps). Bones vacances familia!!!

Cada any, quan s'apropa el final del mes de Juliol se que tinc una cita obligada a la que no puc ni vui faltar, i aquesta no es altre que la costellada a can Cerezo a Valldoreix. La diada consisteix en anar a mig matí per poder disfrutar de la piscina que tenen a la part de dalt de la casa, una mica més tard disfrutar del "bermutet", cap a les tres i mitja devorar el pà torrat i les costelles i butifarres, i per últim una llarga sobretaula que amb Foto.- Part de la tropa la brisa de tarda es converteix en un moment de màxima tranquilitat i benestar. Cada any que hi he anat he estat molt agust perque tant la Marta com el Ferran son uns anfitrions genials, però aquest any podriem dir que la diada ha pujat un graó ja que a part de la Marta, el Ferran i un servidor, també han pogut venir la Laura, el Carles, l'Eli, el Marc, la Mar, el Dani i el "big" Valero...en definitiva, que erem un colló i com diu...

Son la 1:50 i fa uns 10 minutets que acabo d'arribar a casa. Vinc del concert del Bruce Springsteen i estic absolutament al·lucinat! Us podria escriure milers de coses d'aquest tio i del que acabo de veure però es que segur que em quedaria curt....curtissim!! L'unic que us diré es que hi havia 80.000 persones amb un somriure d'orella a orella...la gent era feliç.M'agrada molt la gent que fa disfrutar a d'altre i ell ho aconsegueix. Moltes gràcies Júlia per quan fa mesos em vas comprar les entrades, moltes gràcies Anna per acompanyar-me i moltes gràcies Bruce (si, ja es com de la família) pel concert d'avui! No li digueu "The boss"....millor "El puto rei" Bona nit

No se si us passa a vosaltres, però hi ha cert menjar que de petit no et fa "ni fu ni fa", fins i tot diria més fu (si fu es dolent, sino seria fa), i que de més gran es converteix en un dels teus plats "top ten". En el meu cas, un d'aquests menjars és el "gazpacho", que recordo que de ben petit, fins i tot era motiu d'alguna escena a taula (no com els macarrons i la carn arrebossada que produien en mi un estat de felicitat comparable al del entrepà de fuet i el Mundo Deportivo). Donçs bé, no va ser fins fa 4 o 5 anys que aquest menjar s'ha convertit en un dels meus preferits, sobretot en l'època estival. Va ser en un viatge amb els meus amics al paradís del "gazpacho", Andalusia, on en vaig probar de molt alt nivell, com per ejemple el que vem menjar a Frijiliana o el d'un bar de carretera quan baixavem cap a Granada, i desde llavors s'ha convertit en un fix com a mínim un cop per setmana. Amb els anys m'he convertit ...